Pierrette CHERBONNIER

Pierrette CHERBONNIER

Mantenidora de la Companyia Literària de la Ginesta d’Or de Perpinyà i membre del jurat (secció francesa)

Poetessa, novel-lista, autora compositora. Escriu en 6 llengues.

Nombroses distincions literàries i publicació de textos premiats en revistes literàries, en antologies i a internet en : francés, italià, català, castellà, anglés i portugués (França i estranger).
Nombroses actuacions artístiques : poesía, cant, coral, teatre, slam, esquetxos.

L’any 2009, va crear el Premi Soledad per als Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà (llengua francesa).

Guardonada en llengua catalana per l’Acadèmia dels Jocs Florals de TOLOSA (França) la Companyia Literària de la Ginesta d’Or, la Société Littéraire du Jasmin d’Argent (AGEN França), als Jocs Florals del Vallespir (Rosselló), als Jocs Florals de SCEAUX (França), al Concurs de Poesia Rafael Sari de l’ALGUER (Sardenya).


ABANS QUE S’ESFULLIN LES ROSES

Abans que s’esfullin
les roses de l’última tarda,
vull el refugi dels teus braços
perquè bressolis mes penes,
vull que la nit del sud
es faci dolça
perquè neixi l’encant.

* * *

No saben mai res
del misteri de l’Amor
però vull viure aquest somni
i cremar el meu cor
al foc sagrat.

* * *

Abans que s’esblaimi el sol
en el teu esguard,
vull sentir aquesta febre estranya
en els teus llavis.

* * *

Abans que la tardor
esborri els meus passos,
vull caminar amb tu
per vastituds de llum.
Abans que s’esfullin
les roses de l’última tarda,
amb tu vull travessar
el blau dels estius futurs,
perquè jo sé que seràs
el meu últim amor…

Pierrette Cherbonnier
1er Premi – Concurs de Poesia
Rafael Sari 2018 – L’ALGUER – Itàlia –

 

 

PELS  CAMINS  DE  L’EXILI

Dins la fosca d’una nit glaçada,
pels camins de l’exili
van marxar,
fugent de les flames de l’infern
i del tro de les bombes.

* * *

Van partir
sense mirar endarrera,
deixant el món d’ahir,
deixant allà
tants d’essers estimats,
perquè portaven al cor
com un secret
el mateix somni.

* * *

Dins la nit més obscura,
pels camins de l’exili,
van marxar
fugent del desesper i de la mort.
Malgrat el fred, la fam i la por,
van caminar
sense aturar-se
cap a una terra llunyana.
I tots ploraven en silenci
però en els seus ulls
brillava un somni de mil estels.

* * *

I van passar la frontera
i en tocar la riba blava
d’un altre matí,
van veure la terra promesa,
perquè dins el cor portaven
com un sol resplendent
aquest somni més fort
que el destí i la mort,
aquest somni de llum
que es diu : Llibertat.
 

Pierrette  Cherbonnier
1er premi ex aequo -Concurs de Poesia
Rafael  Sari  2016 – L’ALGUER – (Itàlia)